Cries d’ocells

Les cries d’ocells durant els inicis d’estiu, és l’època en què comencen acabar de desenvolupar les seves plomes i alçar el vol. Per alguns és un aprenentatge lent, complicat i sovint cauen a terra. 

Aquests dies no parem de rebre casos de polls caiguts de nius a la zona de Manlleu. Per això a continuació adjuntem informació de com actuar segons l’ocell que ens trobem. 

Com ja sabeu a Vet-Ter som centre col·laborador amb els agents rurals, així que volem agrair a la gent de Manlleu la feina que està fent preocupant-se per aquests.

També recordar que en el cas de trobar Rat-Penats, no manipular-los per evitar mossegades i trucar directament als agents rurals de la Catalunya Central.

La primavera

Arribades aquestes dates, la primavera ja està en ple funcionament, i per tant, l’aparició de  temperatures càlides, d’humitat i el procés de pol·linització d’arbres i plantes. Aquest ambient alhora provoca l’aparició d’un dels problemes més habituals en els gats i gossos, com també en nosaltres, les al·lèrgies.

Una al·lèrgia és una reacció d’hipersensibilitat, on el sistema immunitari de l’animal (les seves defenses) reaccionen de manera exagerada davant la presència d’agents al·lèrgens (pòl·lens, àcars, aliments, fàrmacs, entre d’altres) que en un principi haurien de ser indefensos per l’organisme però que provoquen aquesta resposta exagerada.

Malgrat que la majoria d’al·lèrgens coneguts són comuns entre individus, el caràcter individual de reacció de cada organisme és el fet més característic. La reacció al·lèrgica es produeix quan l’animal entra en contacte amb aquest al·lergen a través de la pell, inhalant-lo o ingerint-lo.

Aquests processos es donen sobretot entre els 6 mesos i els 3 anys, i són més habituals en els gossos. Sobretot en certes races amb una predisposició genètica de base, com són els buldogs francesos i anglesos, dàlmates, pastors alemanys, Shar-pei, West Hihgland, entre d’altres.

Els signes clínics més habituals que podem veure en els nostres gossos i gats inclouen:

  • Pruïja (picor) per tot el cos. Donant-se rascat, llepat o mossegat de la zona.
  • Eritema (envermelliment) de la pell (abdomen, axil·les, cara, orelles i entre els dits).
  • Infeccions de pell secundàries i otitis, la majoria de caràcter crònic.
  • Les més visibles són les lesions secundàries causades pel rascat excessiu:
    • Falta de pèl (alopècia).
    • Aparició de lesions, com butllofes o granets.
    • Pell engruixida o enfosquida.

Les al·lèrgies més habituals en el gos i el gat, són les expressades de manera cutània. Aquestes es poden agrupar en tres grans grups principals segons els al·lèrgens causants d’aquestes:

  • Al·lèrgia ambiental o Atòpia: És per descomptat la més coneguda i habitual en els nostres animals. Dins d’aquest grup es troben els al·lèrgens d’exterior on els pòl·lens són els més habituals (sobretot les gramínies, com és la gespa dels nostres parcs i jardins) i al·lèrgens d’interior on els àcars són els majoritaris. Aquestes al·lèrgies sovint són estacionals i empitjoren en estacions de l’any com la primavera i la tardor.
  • Al·lèrgies Alimentàries: Els al·lèrgens són components alimentaris, on els més destacats són les proteïnes. Tot i haver-hi proteïnes animals que per estadística són les més habituals, les reaccions alimentàries poden ser causades per gran varietat d’aliments.
  • Al·lèrgies a la picada (saliva) d’alguns insectes, en concret de la puça: La saliva d’aquests paràsits causa una elevada reacció al·lèrgica en l’espècie felina i canina. Per tant, cal destacar la importància de la desparasitació externa dels nostres animals. Tant per evitar el contagi de malalties com per evitar les possibles reaccions al·lèrgiques.

Aquests processos no tenen una cura total, el què cal és el correcte maneig dels símptomes. Sovint pot ser una situació frustrant tant per l’animal com pel propietari, ja que és un procés molt molest per tots dos. A més, cal tenir en compte, que la majoria de reaccions al·lèrgiques són multifactorials, és a dir, poden ser causades per diferents al·lèrgens de diferents grups, per tant i per exemple, un pacient amb una al·lèrgia ambiental coneguda cal que cuidi la seva alimentació i la seva desparasitació externa per evitar els sumatoris d’altres grups.

Hèrnia Discal

Hèrnia Discal Bau.

En Bau és un gos llaurador de 9 anys que des de fa uns mesos presenta dificultat en aixecar-se, i sobretot a l’hora de pujar escales i llocs alts.

També des de fa temps al Bau li costa aixecar la cua de forma normal, la mou amb normalitat però no és capaç d’alçar-la com la resta dels gossets.

Bau                                                        

Després de fer un examen físic general, sense anormalitats, se li realitza una exploració ortopèdica i neurològica, per descartar processos ortopèdics com artrosis de maluc, secundària a una displàsia juvenil, que pogués causar signes similars als que presenta.

RM Bau

La palpació de la columna lumbar caudal el Bau mostra molt de dolor i claudicació del terç posterior.
Després de fer les radiografies pertinents i identificant la zona de la lesió decidim fer una ressonància magnètica de la regió (L4S2) que engloba la regió lumbar caudal i sacre del Bau.

La Ressonància Magnètica mostra una compressió de la cauda equina, per una protrusió discal, que és el final de la medul·la espinal, on s’originen els nervis que intervenen en les extremitats posteriors d’en Bau, la cua, nervis implicats en la micció i altres funcions.

Aquest fet justifica la seva atàxia del terç posterior i la resta de signes clínics que presenta.

                                 

Així doncs en Bau necessita una cirurgia complicada per descomprimir aquestes arrels nervioses, que consisteix a realitzar una laminectomia dorsal entre L7 i S1 , que és on hi ha la compressió, a més d’una foraminotomia del costat dret, que serveix per descomprimir el nervi ciàtic en el seu trajecte horitzontal dins del canal medul·lar, ja que és d’aquest costat on en Bau presentava més molèsties.

 

Després de gairebé 5 hores de cirurgia, on no han sorgit complicacions, i 48 hores d’hospitalització, en Bau ja es pot posar dempeus amb tota normalitat, conservant els reflexos espinals normals.

Al cap de 15 dies de repòs en Bau ja pot tornar a pujar al sofà amb tota normalitat i a poc a poc a fer una vida normal amb els seus companys de 4 potes amb qui tant li agrada jugar.

Campanya d’esterilització 2018

L’esterilització és una acció quirúrgica rutinària que comporta molts beneficis pels nostres animals. La recuperació es dóna entre 24 i 48 hores i els resultats que s’obtenen són tots positius, prevenint i evitant problemes de salut i de benestar general.

La decisió d’esterilitzar al nostre animal és un acte de responsabilitat que comporta un augment de l’esperança de vida d’aquest, donant:

En les femelles:

  • S’eviten patologies i es millora la seva salut:
    • Infeccions de matriu (piòmetres) i tumors ovàrics.
    • Reducció (sobretot si s’esterilitza abans del primer zel) de l’aparició de tumors mamaris.
    • Embarassos psicològics.
  • Ajuda a nivell comportamental: Evita conflictes entre mascles i nerviosisme per tenir a prop una femella en zel.
  • S’impedeixen embarassos no desitjats i per tant, es col·labora en el control de la natalitat i en la disminució dels abandonaments.

En els mascles:

  • S’eviten patologies i es millora la salut: Tumors testiculars, prostàtics i perianals.
  • Ajuda en problemes comportamentals:
    • Marcatge urinari.
    • Alguns tipus d’agressivitat.

Per tant, tenint en compte els beneficis que aporta, a vet-ter us recomanem que ho realitzeu, a més us volem ajudar realitzant una campanya reduint els preus. Us animem a què vingueu a informar-vos sense cap compromís sobre els requisits de la campanya.

 

 

Alimentació Humida

Alimentació humida, la nova línia de True Instinc.

L’alimentació humida, és un segment amb gran potencial.

El Wet (alimentació humida) representa el 28% del mercat total de pet food i és un dels principals motors de creixement.

Sense colorants, ni conservants, ni aromes artificials.

Alimentació completa i equilibrada, per a una bona salut i benestar.

Ingredients 100% naturals, amb vitamines i minerals.

Proteïna d’alta qualitat, amb molt bon sabor.

Sense cereals, per a una bona digestió.

Amb verdures seleccionades, fonts naturals de fibra.

Els gats són exigents, busquen productes amb sabor i alt contingut en carn. Així que podem trobar dieta holística o proteica.

I per als gossos dieta holística amb una textura agradable.

També recordar que disposem del menjar sec, Original, No Grain i High Meat. Tant per a gossos com per a gats.

 

Xampú i Condicionador.

Productes de perruqueria canina: Xampú i condicionador.

A l’hora de banyar al nostre gos, hem d’utilitzar un xampú adient al seu tipus de pèl i de pell. Així, evitarem irritacions i podrem raspallar-lo amb facilitat.

Com els productes de mala qualitat i barats acostumen a sortir cars, hem de triar xampús de bona qualitat per prevenir que puguin danyar la pell del teu gos, o simplement, que no resultin efectius.

Tots els nostres peluts necessiten un xampú i condicionador específic per a gossos. Però a més, com cada animal és un món, hauràs de buscar el més adequat per ell, pensant en la llargada i el tipus de pèl, i en les característiques de la seva pell.

Hi ha una gran varietat de xampús per a cada tipus de pelatge. Per pèl curt, pèl llarg, pèl negre, pèl blanc, segons el tipus de gos, per exemple, el pèl com el d’un Yorkshire, és més llis i greixos que altres de pelatge arrissat, etc. S’ha d’escollir el que millor s’adapti a les qualitats del seu pèl. Aquests xampús per a gossos, ajuden a potenciar les característiques del seu pelatge i a donar-li una cura específica.

També hi ha xampús de tractament. Aquests són els únics que s’han de fer servir amb més freqüència, inclús 2 o 3 cops per setmana, i generalment, s’utilitzen com a part del tractament per problemes de pell. El teu veterinari/a et dirà quin serà el protocol d’ús i només han de fer-se servir sota prescripció veterinària.

En el cas de no voler ficar-los sota l’aigua, el que seria un bany en sec, hi ha el xampú o escuma en sec. Normalment, es fa servir per cadells o animals que no toleren l’aigua o els que no porten gaire bé els banys, com poden ser gats, rosegadors, fures, etc. Si és possible un bany tradicional, és la millor opció.

Si és del vostre interès, necessiteu informació o teniu dubtes sobre aquests productes, passeu per VET-TER a preguntar i escollir el xampú o condicionador més adequat. Podrem donar als nostres peluts, tot el nostre amor amb milions de petons i abraçades!

 

Fauna i Flora

Centre Col·laborador en la Recollida d’Animals Protegits.

En algunes ocasions, ens trobem amb gent, que ha trobat algun animal salvatge com eriçons, aus rapinyaires tant diürnes com nocturnes, petits ocells, i no sap que fer.

Així que des d’avui, a Vet-Ter passem a ser Centre Col·laborador en la Recollida d’Animals Protegits i No Protegits.

La funció d’aquests centres, és col·laborar amb el Cos d’Agents Rurals i el Servei de Fauna i Flora en relació a la recollida d’animals protegits fins al seu transport a un Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de la Generalitat de Catalunya.

També recordar, que a Catalunya està prohibida la tinença d’animals protegits a casa sense la corresponent autorització.

Per a qualsevol dubte a Vet-Ter us informarem.

 

La neu i els animals

Arribades aquestes dates molts de vosaltres, amants de la muntanya, aprofiteu els caps de setmana per a fer sortides a la neu, i perquè no anar acompanyats dels nostres amics peluts.  Aquests dies molts ens heu demanat consells i, sí que és important tenir en compte algunes mesures però, com també nosaltres, els gossos poden gaudir de la neu.

Un dels punts més importants és la protecció d’algunes zones molt sensibles que es trobaran en contacte continu amb la neu, com són els coixinets i la trufa. El gel i la neu poden provocar irritació, cremades i ferides en aquestes zones, i per tant, és molt important la prevenció. L’ús de cremes protectores hidratants que reforcin la textura dels coixinets i que proporcionin una correcta elasticitat dels teixits és essencial. Al mercat hi ha molts productes, cremes amb substàncies hidratants, cicatritzants i de vegades fins i tot antiinflamatòries i antibiòtiques. Us aconsellem que les que continguin antibiòtics i cortisona o altres antiinflamatoris no les useu sense prescripció veterinària, ja que l’ús d’antibiòtics sense control, afavoreix l’aparició de resistències antibiòtiques. L’ús d’aquests productes és ideal realitzar-ho uns dies abans de l’excursió i després de l’activitat.

L’aplicació de cremes, comporta molts beneficis, ja que ajuda a la prevenció d’aparició de ferides, abrasions i altres lesions plantars i durant l’aplicació, amb un suau massatge, ajudarà a relaxar a l’animal i reforçar el nostre vincle amb ells.

La resistència dels coixinets plantars depèn de cada gos, però en aquells amb molta sensibilitat es poden utilitzar sabates protectores. Per a la neu van millor les botes de niló per evitar cremades pel contacte directe amb el gel i per superfícies rocoses, botes amb sola de cautxú per evitar el desgast. Si el gos no està acostumat a portar sabates, és molt important habituar-lo a elles unes setmanes abans.

Durant l’excursió, també és important anar revisant les seves potes tenint especial cura a evitar que s’enganxin boletes de neu que poden acabar congelades entre els seus dits i provocar lesions. Un cop finalitzada l’excursió caldrà assegurar-se que el vostre animal no té ferides, ni coixeja. Cal repassar molt bé els peus (entre dits i coixinets), les orelles, i mantenir aquestes zones i el pelatge sec. La humitat retinguda pot ser perjudicial.

Un altre punt molt important és la protecció del fred. No tots els gossos estan adaptats per igual i la possibilitat d’hipotèrmia depèn molt de la mida del gos, l’edat i el tipus de pèl. Coneixent les característiques del vostre gos sabrem si necessita o no la utilització d’un abric. Els ideals són els impermeables amb interior de folre polar.

A l’hivern, els gossos que passen molt de temps a l’exterior o que realitzen activitat física a la neu han de ser alimentats amb una dieta més energètica, ja que la producció de calor requereix una aportació extra. Hi ha dues opcions: canviar la seva dieta o aportar-li un suplement nutritiu en les dates de més activitat o més exposició al fred. També cal tenir en compte que la radiació solar és més intensa en presència de neu. Per tant, serà recomanable aplicar cremes protectores a zones com la trufa o els pavellons de les orelles.

Tenint en compte tots aquests consells, us animem a compartir l’experiència de la neu amb els vostres peluts!

El pH en el bany

Podem banyar al nostre gos o gat amb gel de bany o xampú de persona?

Moltes vegades, a l’hora de banyar al vostre pelut, us heu preguntat si podríeu rentar-lo utilitzant el mateix gel de bany o xampú que fem servir a casa nostra.

Tots els animals tenen un pH (Potencial Hidrogen) superior al nostre. Els gossos estan entre els mamífers amb més pH elevat, amb una mitjana de 7,4, mentre que els humans tenim una mitjana de 5,5, i els gats de 6,4.

No s’ha d’oblidar mai, que l’aigua de l’aixeta és molt alcalina, normalment té un punt entremig de pH de 7,7. És tan alcalina l’aigua de l’aixeta, que inclús els electrodomèstics com les rentadores i els rentavaixelles, poden resultar espatllades per culpa de la calç d’aigua.

Ara bé, per contrarestar l’acció dels agents alcalins com l’aigua, hem de baixar el pH del xampú per un resultat satisfactori. Ha de ser menor de 7, d’aquesta forma es compensa amb l’alcalinitat de l’aigua. Si escollíssim un xampú amb pH 7 o més, el resultat seria massa alcalí, i per tant perjudicial per al nostre animal.

Es recomana fer servir un producte especial per gos o gat amb un pH 5,5 pel xampú i un pH 4 pel condicionador o mascareta.

A més del pH correcte, aquest tipus de sabó específic per gossos o gats, cuida i tracta satisfactòriament el pelatge de les nostres mascotes. Per aquest motiu, si fem servir un xampú per a humans en lloc de per a gossos o gats, correm el risc d’alterar-li la pell i el mantell. Inclús, l’ús d’un xampú per a persones de gamma baixa, pot provocar-li irritacions o picors al nostre pelut; encara que això també pot succeir si fem servir un sabó per gossos o gats de mala qualitat.

Per això, el millor que es pot fer en benefici del nostre animal de la millor companyia, és banyar-lo amb un xampú especial per a ells, de bona qualitat. Només així, podrem garantir la neteja i la cura dels nostres estimats peluts.

A VET-TER, trobareu una gamma de xampús i condicionadors favorables i beneficiosos tant per a gos com per a gat.

 

NINA

Iguanes: “un Dinosaure Herbívor”

IGUANES: “un dinosaure herbívor”

A la clínica d’animals exòtics, les patologies relacionades amb una mala alimentació ocupen un lloc molt important. Mentre que la tinença de gossos i gats és molt popular i de manera general hi ha més coneixença de les seves necessitats, els “animals exòtics” engloben un gran ventall d’espècies animals diferents, les quals tenen unes necessitats específiques i normalment requereixen que els propietaris facin una recerca prèvia a la seva tinença per assegurar-se que portaran una vida sana i feliç.

En el cas de les iguanes verdes, sovint per la seva aparença de “dinosaure”, hi ha el fals mite de què han de menjar proteïna animal per a tenir una bona condició física. La iguana verda (Iguana iguana) és herbívora, per la qual cosa la seva alimentació estarà basada en aliments d’origen vegetal. No hem d’incorporar a la seva dieta ni carns, ni ous, ni aliments processats tals com pinso de gat o gos, ja que això comportaria un greu problema de salut, especialment pel sistema urinari de l’animal.

Per mantenir la nostra iguana sana i forta oferirem una dieta rica en aliments frescs i variats al llarg de la setmana. Aquesta dieta ha de consistir de manera general en vegetals de fulla verda (75% de la ració total), altres verdures i hortalisses (20%) i fruita (<5% i de manera molt esporàdica, com a premi, per exemple). També se’ls hi pot oferir alfals i pèl·lets (pinso) específic d’iguana, però sempre com a complement de l’aliment fresc.

A més a més, tot i que oferim una dieta molt variada i evitem els aliments que continguin una gran quantitat de proteïna o un rati negatiu de calci: fòsfor, és recomanable afegir a la dieta de la nostra iguana un suplement multivitamínic i calci. Existeixen moltes marques diferents adients per rèptils, però la majoria venen en format de pols, el qual s’ha d’espolvorejar a sobre de l’aliment fresc.

Si vols saber-ne una mica més sobre quins són els aliments més adients per la teva mascota i com proporcionar-li una esperança de vida més llarga i saludable, no dubtis en passar-te per Vet-ter on t’assessorarem de bon gust.