Arribades aquestes dates, la primavera ja està en ple funcionament, i per tant, l’aparició de  temperatures càlides, d’humitat i el procés de pol·linització d’arbres i plantes. Aquest ambient alhora provoca l’aparició d’un dels problemes més habituals en els gats i gossos, com també en nosaltres, les al·lèrgies.

Una al·lèrgia és una reacció d’hipersensibilitat, on el sistema immunitari de l’animal (les seves defenses) reaccionen de manera exagerada davant la presència d’agents al·lèrgens (pòl·lens, àcars, aliments, fàrmacs, entre d’altres) que en un principi haurien de ser indefensos per l’organisme però que provoquen aquesta resposta exagerada.

Malgrat que la majoria d’al·lèrgens coneguts són comuns entre individus, el caràcter individual de reacció de cada organisme és el fet més característic. La reacció al·lèrgica es produeix quan l’animal entra en contacte amb aquest al·lergen a través de la pell, inhalant-lo o ingerint-lo.

Aquests processos es donen sobretot entre els 6 mesos i els 3 anys, i són més habituals en els gossos. Sobretot en certes races amb una predisposició genètica de base, com són els buldogs francesos i anglesos, dàlmates, pastors alemanys, Shar-pei, West Hihgland, entre d’altres.

Els signes clínics més habituals que podem veure en els nostres gossos i gats inclouen:

  • Pruïja (picor) per tot el cos. Donant-se rascat, llepat o mossegat de la zona.
  • Eritema (envermelliment) de la pell (abdomen, axil·les, cara, orelles i entre els dits).
  • Infeccions de pell secundàries i otitis, la majoria de caràcter crònic.
  • Les més visibles són les lesions secundàries causades pel rascat excessiu:
    • Falta de pèl (alopècia).
    • Aparició de lesions, com butllofes o granets.
    • Pell engruixida o enfosquida.

Les al·lèrgies més habituals en el gos i el gat, són les expressades de manera cutània. Aquestes es poden agrupar en tres grans grups principals segons els al·lèrgens causants d’aquestes:

  • Al·lèrgia ambiental o Atòpia: És per descomptat la més coneguda i habitual en els nostres animals. Dins d’aquest grup es troben els al·lèrgens d’exterior on els pòl·lens són els més habituals (sobretot les gramínies, com és la gespa dels nostres parcs i jardins) i al·lèrgens d’interior on els àcars són els majoritaris. Aquestes al·lèrgies sovint són estacionals i empitjoren en estacions de l’any com la primavera i la tardor.
  • Al·lèrgies Alimentàries: Els al·lèrgens són components alimentaris, on els més destacats són les proteïnes. Tot i haver-hi proteïnes animals que per estadística són les més habituals, les reaccions alimentàries poden ser causades per gran varietat d’aliments.
  • Al·lèrgies a la picada (saliva) d’alguns insectes, en concret de la puça: La saliva d’aquests paràsits causa una elevada reacció al·lèrgica en l’espècie felina i canina. Per tant, cal destacar la importància de la desparasitació externa dels nostres animals. Tant per evitar el contagi de malalties com per evitar les possibles reaccions al·lèrgiques.

Aquests processos no tenen una cura total, el què cal és el correcte maneig dels símptomes. Sovint pot ser una situació frustrant tant per l’animal com pel propietari, ja que és un procés molt molest per tots dos. A més, cal tenir en compte, que la majoria de reaccions al·lèrgiques són multifactorials, és a dir, poden ser causades per diferents al·lèrgens de diferents grups, per tant i per exemple, un pacient amb una al·lèrgia ambiental coneguda cal que cuidi la seva alimentació i la seva desparasitació externa per evitar els sumatoris d’altres grups.

La primavera
Etiquetat a: